Fotoblog de Josep Cortés

Hilari Vericat

Avui us vull presentar algunes de les darreres obres originals del pintor i gran amic Hilari Vericat.

Hilari du a terme una acurada pintura figurativa i realista de la qual destacaria sens dubte la seva mestria vers el retrat.

 

_03N8396

Casa Batlló (oli sobre llenç, 60 x 60 cm.)

_03N8394

Virgen de la Rosa (oli sobre llenç, 50 x 61 cm.)

_03N8446-B

Cena de Emaús (oli sobre llenç, 162 x 97 cm.)

_03N8446-B-3

Cena de Emaús, detall

_03N8446-B-2

Cena de Emaús, detall autorretrat

_03N8414

Mi nieta Júlia (oli sobre llenç, 81 x 65 cm.)

_03N8420

Mi hija Begoña (oli sobre llenç, 54 x 81 cm.)

_03N8441

Real Santuario de la Virgen de la Salut. Traiguera, Castelló (oli sobre llenç, 81 x 64 cm.)

_03N8443

Campanario e iglesia de Sant Jaume. Sant Jordi, Castelló (oli sobre llenç, 54 x 64 cm.)

 

Apunt biogràfic

Hilari Vericat i Nos va néixer l’any 1942 a Sant Jordi, un petit poble del Baix Maestrat a la província de Castelló.

1965077_593541507414663_2352235331335762682_n

Formació:

  • Batxillerat laboral a Castelló
  • Relacions laborals a la Universitat de Barcelona
  • Dibuix tècnic i publicitari a l’Escola Nav-Al de Madrid
  • Dibuix artístic al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona
  • Workshop de disseny industrial a la Fira de Barcelona
  • Dibuix i pintura al Centre Blau Marí de L’Hospitalet

Experiències professionals:

  • Departament de dibuix tècnic a Indústries Figueras, a L’Hospitalet
  • Departament de dibuix publicitari a Mattel España, a Barcelona

Va formar part del col·lectiu de pintura GrupArt 2000 de Santa Eulàlia a L’Hospitalet

 



Fotografia Daguerre, el llibre

PUBLICAT EL LLIBRE SOBRE L’ESTUDI FOTOGRÀFIC DAGUERRE DE SANTS

Després de l’exposició itinerant “El Daguerre de Sants. Memòria d’un barri” promoguda per l’associació cultural Fotoconexió, projecte del qual ja hem parlat en aquest blog, ara acaba de sortir al carrer el llibre sobre la coneguda galeria fotogràfica de Sants.

_03N8218-2

Un dels plafons de l’exposició

El passat dijous dia 2 d´octubre, a la Sala Anselm Cartañà de l’Arxiu Municipal del districte de Sants-Montjuïc (carrer de la Creu Coberta, 104), va tenir lloc la presentació oficial del llibre “L’estudi Fotografia Daguerre de Sants”.

El llibre, publicat pel Arxiu Fotogràfic de Barcelona dins de la seva col·lecció Documents de Fotografia, és una recopilació d’articles escrits pels principals investigadors del projecte “El Daguerre de Sants. Memòria d’un barri” que du a terme Fotoconexió. L’obra és un compendi de dades, imatges, records, vivències i mirades sobre el vell estudi de retrat de Sants, encara en actiu, quan estan a punt de complir-se cent anys de la seva existència.

Llibre_Daguerre

L’obra està estructurada en sis capítols, a quin més interessant, escrits per diversos autors, que tracten sobre distints aspectes de l’estudi fotogràfic santsenc vists des de diferents perspectives:

  • Francesc Tàpia Bonet: Els meus records.
  • María de los Santos García Felguera: Un antic estudi de retrat.
  • Blanca Giribet de Sebastián, Pep Parer Farell, Núria F.Rius: El treball a l’estudi Fotografia Daguerre.
  • Susanna Muriel Ortiz: “Pompeia fotogràfica”: l’arxiu adormit darrere les parets d’un comerç familiar.
  • Ricard Martínez: Els retrats i el futur. Refotografia a l’estudi Fotografia Daguerre.
  • Isidre Santacreu Tudó: Fotografia Daguerre, “un cubierto destinado a galería fotográfica.”

Aquesta molt recomanable obra és pot adquirir per només 5 € a la seu de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Plaça Pons i Clerch, 2.

A l’acte de presentació, a més de Jordi Martí i Galbis regidor del districte, van intervenir Jordi Serchs Serra director de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Susanna Muriel Ortiz coordinadora del projecte i membre de Fotoconexió i Francesc Tàpia Bonet l’actual Daguerre. En Francesc és net de Martí Bonet Berenguer, fundador de l’estudi, i és qui el regenta actualment.

_03N8585_Daguerre

D’esquerra a dreta: Susanna Muriel, Jordi Martí, Francesc Tàpia i Jordi Serchs

_03N8588_Daguerre

La Sala Anselm Cartañà plena

_03N8579_Daguerre

Susanna Muriel

_03N8582_Daguerre

Francesc Tàpia

_03N8592_Daguerre

Pep Parer

Entre els molts assistents l’acte va comptar amb una convidada d’excepció, Joana Bonet Busom, la persona a qui està dedicat el llibre; na Joana és filla de Martí Bonet Berenguer i la mare d’en Francesc. Joana Bonet era l’encarregada dels treballs de retoc a l’estudi i en un moment de l’acte va pronunciar unes improvisades, senzilles i emotives paraules referents al seu ofici que van posar de manifest el seu amor per la fotografia.

_03N8594_Daguerre

Joana Bonet

 

EL DAGUERRE, UN CAS EXCEPCIONAL

Obert al 1916, El Daguerre de Sants és una de les darreres galeries fotogràfiques dedicades principalment al retrat, de les moltes que hi havia a Barcelona, que continua en actiu. Els estudis de retrat van esdevenir molt populars a partir del darrer terç del segle XIX, però, degut a molts factors, ja fa temps que aquests negocis tant entranyables van desapareixent de la geografia urbana dels nostres pobles i ciutats.

_03N8212

Placa commemorativa a la façana del Daguerre

Fotografia Daguerre ha sigut i és un dels estudis més populars i afamats de la capital catalana i sempre ha estat regentat per la mateixa família, en Francesc Tàpia pertany a la tercera generació de fotògrafs de la galeria santsenca.

L’edifici que alberga l’estudi va ser construït amb aquesta finalitat i encara conserva molts espais i elements de l’estructura original, com part de la coberta de vidre del sostre del plató, així com càmeres, estris, materials, mobles i d’altres elements antics.

_03N8205

Cal destacar que Fotografia Daguerre conserva també una gran part del seu important arxiu tant fotogràfic com documental; al llarg dels quasi be cent anys d’existència, pel Daguerre de Sants han passat milers i milers de persones de diverses generacions i de totes les classes socials a fer-se retratar; gent de Sants, de Barcelona, dels voltants i de tot arreu.

Aquestes son algunes de les coses que fan de Fotografia Daguerre de Sants un cas tan singular.

 

CONNOTACIONS PERSONALS

Per a mi El Daguerre de Sants és també molt important des del punt de vista personal:

_03N8222

Tot i que no vivim a Sants sinó a la veïna Santa Eulàlia, la meva família anava a cal Daguerre a retratar-se, moltes de les nostres fotos familiars antigues son de la coneguda galeria santsenca; totes les meves fotos d’estudi de petit, les dels meus dos germans i les de la Primera Comunió de tots tres son fetes al Daguerre.

_03N8598

Per un altre banda, el meu avi va ser el fundador de la centenària banda de música La Popular Sansense, la qual també es feia les fotos de grup al Daguerre.

Com moltes altres persones, totes aquestes imatges les conservo com a tresors que son, sempre han estat amb mi i son una part important dels meus records, de la meva memòria i de la memòria de la meva família.

 

Entrades relacionades:

 

Per saber-ne més:

 

 



Robert Pérez-Sala

Avui vull presentar-vos un petit tast de l’obra artística de l’amic i gran pintor Robert Pérez-Sala, al qual, de ben segur, alguns i algunes coneixereu, entre d’altres motius, per haver estat professor de dibuix i pintura del Col·lectiu de Pintura Santa Eulàlia a L’Hospitalet.

Ausencias. Óleo sobre lienzo. 100X100 cm

Ausencias (oli sobre llenç, 100 x 100 cm.)

Días de verano (oli sobre llenç, 100 x 81 cm.)

Días de verano (oli sobre llenç, 100 x 81 cm.)

Embarcadero. Óleo sobre lienzo. 60X60 cm.

Embarcadero (oli sobre llenç, 60 x 60 cm.)

Naturaleza muerta con melocotones. Óleo sobre lienzo. 60X60 cm.

Naturaleza muerta con melocotones (oli sobre llenç, 60 x 60 cm.)

La castración simbólica. Óleo sobre madera. 50X63 cm.

La castración simbólica (oli sobre fusta, 50 x 63 cm.)

Luna nueva. Óleo sobre lienzo. 100X81 cm.

Luna nueva (oli sobre llenç, 100 x 81 cm.)

Nostalgia. Óleo sobre lienzo. 38X46 cm.

Nostalgia (oli sobre llenç, 38 x 46 cm.)

La siesta. Óleo sobre lienzo. 65X73 cm.

La siesta (oli sobre llenç, 65 x 73 cm.)

Laura. Óleo sobre Lienzo. 65X73 cm.

Laura (oli sobre llenç, 65 x 73 cm.)

Reflejos. Óleo sobre lienzo. 60X80 cm.

Reflejos (oli sobre llenç, 60 x 80 cm.)

Place du Tèrtre. Óleo sobre lienzo. 130X92 cm.

Place du Tertre (oli sobre llenç, 130 x 92 cm.)

 

Apunt biogràfic.

Robert Pérez-Sala va néixer l’any 1961 a Ruoms (França).

OLYMPUS DIGITAL CAMERAEntre els anys 1977 i 1981 va cursar estudis artístics a Barcelona, primerament a l’acadèmia Albarrán, sota la direcció de l’artista Gonzalo Beltrán, i més tard al Taller de arte regentat per Gloria Muñoz, jove del cotitzat pintor Josep Puigdengolas. Ha participat en varies exposicions col·lectives i individuals i ha estat membre de l’associació artística Grupo 111. les seves pintures han estat seleccionades en diversos certàmens i concursos.

Durant quatre anys  (1996-2000) va impartir classes de dibuix i pintura al Centre Cultural de Santa Eulàlia (L’Hospitalet de Llobregat), activitat a la que segueix dedicant-se actualment en diversos centres privats.

Un altre de les seves facetes és la d’escriptor. Com a militant (1984-1996) de la Liga Obrera Comunista (LOC), secció espanyola del Comité Internacional de la Cuarta Internacional (CICI), col·laborà amb la revista mensual Marxismo i amb el diari Prensa Obrera, òrgan setmanal del partit. Robert ha publicat nombrosos articles i columnes sobre art, historia, política i filosofia en alguns setmanaris i diaris. També és autor del llibre “De la República a la revolución” (un treball d’investigació sobre el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola), de pròxima aparició.

Per a contactar directament amb en Robert: arteblaumari@hotmail.com

 



La Sansense i el Daguerre

LA BANDA DE  MÚSICA LA POPULAR SANSENSE I L’ESTUDI FOTOGRÀFIC DAGUERRE DE SANTS

Lligant els dos darrers articles anteriorment publicats en aquest blog, es dona la circumstància de que La Popular Sansense també es feia fer les fotos de grup a l’estudi Daguerre de Sants. Als anys vint i trenta del passat segle XX la banda es va fer varies fotografies a cal Daguerre, gracies a les quals avui dia tenim uns molt bons testimonis gràfics de La Sansense d’aquells anys.

Concretament en tenim tres fotografies magnífiques i en molt bon estat de conservació de La Sansense al plató del Daguerre, preses entre el 1923 i el 1935, on podem veure els musics perfectament uniformats i formats lluint els seus vistosos instruments. Només en tenim constància de l’existència d’aquestes tres imatges, en principi és poc probable que hi hagi alguna foto més, encara que no podem descartar del tot aquesta possibilitat.

105-A_Banda 1923

Aprox. 1923. Arxiu Ricard Marco

108-A_Banda _3

Aprox. 1928. Arxiu Josep Cortés

109-A_Banda-1935

Aprox. 1935. Arxiu Josep Cortés

Si observem atentament les imatges podem veure els problemes que va tenir en Martí Bonet Berenguer per fer encabir un grup tan nombrós (fins a 25 músics) en un estudi pensat més per a fer retrats a dos o tres persones alhora com a molt que no a tota una banda de música; l’estora, els afegits en els fons i les dimensions del propi plató ho denoten.

En tenim constància de que La Sansense va fer servir aquestes fotografies com a presentació i publicitat  de la banda, be imprimint les imatges en targetes postals i publicacions diverses o directament usant les copies fotogràfiques fetes pel mateix estudi Daguerre.

107-B_Targetes 1923 Davant i darrera

Targeta postal, davant i darrera, aprox. 1923. Arxiu Josep Cortés

304_Anunci Sants_1935

Anunci publicitari publicat al programa general de la Festa Major de Sants, 1935. Arxiu Històric de Sants

També el mestre José Mª. Vallespí, el meu avi, fundador i primer director de La Sansense, es va fer una foto (que sabem) d’estudi a cal Daguerre, uniformat i amb batuta i faristol. En aquest cas, però, la imatge, en format targeta postal, està en molt mal estat de conservació. Recordo que hi havia una ampliació de grans dimensions, penso que d’aquesta mateixa fotografia, acolorida, al despatx del meu avi a casa.

103_Vallespí_01-1_Davant

El mestre Vallespi, aprox. 1920. Arxiu Josep Cortés

Cal afegir que La Sansense va assajar al llarg de quasi be trenta anys al costat mateix del Daguerre; els assajos setmanals de la banda es duien a terme a l’altre cantonada del carrer d’Alcolea amb el carrer de Sants, concretament al bar Elèctric, avui dia reconvertit en una oficina del Banc de Santander.

En realitat el fet de que tant la banda com la nostra família es fessin les fotos al Daguerre es una mera coincidència, fruit de la casualitat; en aquells anys en els que els meus germans eren petits, a la dècada dels quaranta, el mestre Vallespí encara no era el meu avi, es molt probable que els meus avis ni es coneguessin. No va ser fins l’any 1951 que els meus avis es van casar i ell va deixar el seu estimat Sants per a venir a viure a casa, a la veïna barriada de Santa Eulàlia de L’Hospitalet.

 

La Popular Sansense, una banda centenària

CENT ANYS DE BONA MÚSICA, 1914 – 2014

Logo Blog_02-B

Enguany la banda de música La Popular Sansense celebra el seu centè aniversari. Son poques les agrupacions musicals que tenen al seu darrera una tan dilatada i prolífica historia com La Sansense.

La Popular Sansense, una de les bandes més conegudes i reconegudes de Barcelona, després de cent anys de quasi bé ininterrompuda activitat musical, continua avui com ahir, com sempre ho ha fet, actuant en tota mena d’actes públics i esperem i desitjem que ho pugui seguir fent molts més anys. Moltes felicitats Sansense!

La banda fou fundada l’any 1914 per José María Vallespí i Moragrega, el meu avi, i pren el seu nom del barceloní barri de Sants (en aquells anys Sans) que la va veure néixer i amb el qual la banda sempre ha estat molt lligada. La Sansense és de Sants, i encara podríem dir més, per a propis i estranys La Popular Sansense és la banda de Sants.

L’any del començament de La Gran Guerra europea, el 1914, a la popular barriada de Sants un joveníssim José María Vallespí de vint-i-un anys, ajudat pel seu germà Gabriel, agrupa a una vintena de músics i funda La Popular Sansense, banda de la qual serà el seu director al llarg de més de cinquanta anys, fins a meitat de la dècada dels seixanta. Actualment dirigeix la banda el mestre i gran amic Antonio Martín Sánchez.

101-A_Santsense 1914

La primera foto de la banda 1914, portada de la revista Sants juliol 1967

Durant tots aquests anys La Popular Sansense ha actuat, i ho continua fent, en tota mena d’actes públics: festes majors, processons, cercaviles, cavalcades, rues, concerts, homenatges, inauguracions… a Barcelona ciutat i a d’altres municipis. Però si l’agrupació és popular, coneguda i destaca per quelcom és per haver estat durant molts anys la banda titular de les dues places de toros de Barcelona, regentades per la coneguda saga d’empresaris Pedro Balañá. Es compten per milers les tardes de braus a Barcelona amenitzades pels pasdobles que tocava La Sansense, la qual cosa la fa ser també una important banda de referència en l’àmbit taurí.

137_Banda Monumental

La banda tocant a La Monumental de Barcelona, dirigeix Antonio Martín. Finals dels anys 80

Les actuacions de l’agrupació no s’han limitat tampoc mai exclusivament a la ciutat de Barcelona ni als seus barris; encara que a la Ciutat Comtal, com cal esperar, la Sansense ha actuat i actua freqüentment, des de sempre la banda ha tocat també en actes d’índole diversa en moltes altres poblacions de Catalunya, principalment de la província de Barcelona: L’Hospitalet de Llobregat, Cardedeu, Sant Feliu de Llobregat, Ripollet, Rubí, El Prat de Llobregat, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Vilanova i la Geltrú, Berga i també a Tarragona ciutat i a Banyoles (Girona).

117-B_Banda 7

Cercavila al carrer Major de L’Hospitalet, dirigeix José Mª Vallespi. Finals dels 40 o principis dels 50

Actualment podem sentir tocar a La Popular Sansense, en cavalcades, cercaviles de tota mena, romeries, etc., però principalment en les processons de Setmana Santa; la banda actua habitualment en varies de les més multitudinàries processons de diversos municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, El Prat de Llobregat.

_03N4647

Processó de Dijous Sant, Mare de Deu dels Dolors, Santa Coloma de Gramenet, dirigeix Antonio Martín. 28 de març de 2013

La propera actuació de La Popular Sansense és especialment significativa; la banda tocarà aquest diumenge 5 de gener de 2014 a la cavalcada de Reis de Sants/Les Corts, que millor manera de començar l’any del centenari de l’agrupació que tocant pels carrers Sants, el barri on va néixer ara fa cent anys i on tantes i tantes vegades ha actuat.

Popular Sansense

Cavalcada de Reis de Sants/Les Corts, carrer Vallespir. 5 de gener de 2013

Per molts anys Sansense!

L’estudi fotogràfic Daguerre de Sants

EL DAGUERRE DE SANTS, UN ESTUDI AMB HISTORIA

45_autoretrat-marti-bonet

Martí Bonet Berenguer, fundador de l’estudi

L’estudi fotogràfic Daguerre de Sants, encara en actiu, és un dels estudis fotogràfics de retrat més antics, coneguts i afamats de Barcelona.

El Daguerre va ser fundat per Martí Bonet Berenguer i pren el nom d’un dels pares de la fotografia Louis-Jacques-Mandé Daguerre, inventor i difusor del Daguerreotip.

L’estudi Daguerre està situat al carrer de Sants nº 78 cantonada amb el carrer d’Alcolea i roman en funcionament ininterrompudament des de principis de 1916. Actualment regenta l’estudi en Francesc Tàpia Bonet, la tercera generació de la saga familiar de fotògrafs.

L’edifici que alberga l’estudi Daguerre va ser construït amb aquesta finalitat i tot i que al llarg dels anys ha patit reformes encara conserva part de l’estructura original de vidre del sostre del plató, a l’estil dels grans estudis fotogràfics de París. D’aquesta manera es podia emprar la llum natural per a retratar, més en aquells anys en que les emulsions fotogràfiques tenien poca sensibilitat i necessitaven de molta llum per tal de no allargar massa el temps d’exposició, i els mitjans d’iluminació artificial, flaixos i focus, estaven encara a les beceroles.

8550537771_ea9429fac5_o

La tècnica avança, la generalització de l’ús de l’electricitat a Espanya, la gran novetat del segle, i les noves llums (de mercuri) mes petites i potents van propiciar la modernització dels estudis fotogràfics i uns anys més tard, al voltant de 1924, el Daguerre (i molts altres estudis, sobretot a les ciutats) oferia ja als seus clients la possibilitat de fer-se retratar inclús de nit.

707_Daguerre 1924

Anunci publicitari, 1924

Darrerament, promogudes per les amigues i amics de Fotoconexió (associació que sense ànim de lucre es dedica a promoure l’estudi, la investigació, la conservació i la difusió de la fotografia) es porten a terme una campanya de recollida de fotos realitzades al conegut estudi de Sants i una exposició itinerant que explica la historia del Daguerre i mostra moltes de les fotografies preses a l’estudi al llarg dels quasi cent anys d’existència. L’exposició, titulada El Daguerre de Sants, memòria d’un barri, es pot visitar del 20 de gener al 20 de febrer de 2014 a la sala Anselm Cartañà de la seu de l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, carrer de la Creu Coberta 104 (Hostafrancs), Barcelona. Abans, la mostra ha estat exposada a Les Cotxeres de Sants i a la Sala Nova de la Parròquia de Sant Medir.

_03N7655

Tot i que, llògicament, El Daguerre és i ha estat tradicionalment l’estudi (o un dels estudis) de Sants, no només ho és de Sants sinó que al conegut estudi han acudit a fer-se retratar persones d’altres barris i municipis. Com exemple, i sense anar més lluny, la meva família; nosaltres sempre hem residit a la veïna barriada de Santa Eulàlia de L’Hospitalet i els meus pares ens van portar als meus germans i a mi a fer-nos les fotos de petits i de comunió al Daguerre.

63_josep-cortes

65_jose-cortes

68_josep-cortes

64_josep-cortes

66_josep-cortes

Comerços de Santa Eulàlia, anys 60

MEMÒRIA COMERCIAL DE SANTA EULÀLIA

hospi-5Avui us vull mostrar uns quants anuncis publicitaris impresos, dels anys seixanta, de comerços i d’altres empreses del barri de Santa Eulàlia de L’Hospitalet de Ll.; botigues, bars, industries i tallers diversos, molts dels quals, malauradament, amb l’inexorable pas del temps, han desaparegut de la geografia dels nostres carrers.

És només un petit tast de la memòria recent d’una barriada com la nostra que ha patit una gran transformació urbana i social en les darreres décades; us en recordeu?

De ben segur molts eulaliencs i eulalienques recordaran aquests establiments i molts altres que durant anys han format part de la nostra vida quotidiana i del paisatge urbà del nostre barri.

vivó-m

rosendo

rodriguez_2

metro

reloj

matra

taber

Duc

herp

rosa

coca

cervantes

collado

jap

vidre

tyre

marine

Ja que parlem de comerços i empreses de la dècada dels seixanta, i per a tancar aquest petit exercici de memòria, dos dels bitllets més populars que circulaven en aquells anys amb els que podíem haver pagat en qualsevol d’aquests establiments: el de cent pessetes de Julio Romero de Torres i el de cinc-centes d’Ignacio Zuloaga.

bitllets

BON NADAL A TOTHOM

Mons Observans, inauguració

Inauguració i jornades de portes obertes al jaciment romà de Mons Observans

Aquest darrer cap de setmana, 27 i 28 d’octubre, es va inaugurar amb una bona assistència de públic les obres de posada en valor realitzades a l’assentament romà de Mons Observans (Can Tacó – Turó d’en Roina), ubicat entre els municipis de Montmeló i Montornès, a la comarca del Vallès Oriental.

Una talaia privilegiada, Montserrat al fons

Durant els dos dies, es van realitzar visites guiades, tallers, jocs, etc.

Visita guiada. Cisterna superior

Explanada de la font

Cal destacar el taller, demostració i tast de cuina romana dut a terme el dissabte on, de la mà de KuanUm! els assistents, a més de conèixer alguns dels diferents aliments i condiments que consumien els romans fa més de 2000 anys i d’aprendre a elaborar moretvm en viu, varem poder degustar diversos plats que formaven part de la seva variada dieta com epityrvm albvm et nigrvm, moretvum defrvtvm, i begudes com mvstvm o mvlsvm.

Dues belles romanes d l’equip KuanUm!

Alguns dels aliments i condiments romans

El sempre imprescindible oli d’oliva

Explicacions del Dr. Solias. El déu Hermes

Taller de cuina, fent moretvm

El tast, epityrvm

El jaciment: L’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina fou construït al darrer terç del segle II aC. dalt d’un petit turó de 120 m d’altitud sobre el nivell del mar des d’on es podien controlar les principals vies de comunicació que discorrien per la plana, entre les quals destacava la via Hercúlia (posteriorment coneguda com a via Augusta).

La plana i les vies de comunicació a la vista

L’assentament ha estat interpretat com un possible praesidium. Edificat a la manera itàlica, amb paviments d’opus signium i parets decorades amb pintures murals de primer estil pompeià, ha conservat el traçat de les principals dependències que el conformaven, desgastades per l’erosió natural i el pas dels anys. L’any 2008 fou declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de zona arqueològica.

Cisterna superior

Gran cisterna inferior

 

Exposició del Museu de Viladecans

A la singular sala d’exposicions de La Torre del Baró de Viladecans es pot visitar fins el 31 de març de 2013 l’exposició “Pagesos i Vilatans, Viladecans al segle XIX – Vincle. Art, arrels, pagesia. Hervás Amezcua”.

Aquesta original i interessant proposta organitzada pel Museu de Viladecans i comissariada per Kuanum, conjuga dues exposicions en un mateix espai, on es mostra la vida, el dia a dia dels habitants al Viladecans del segle XIX a través dels seus objectes d’ús quotidià, juntament amb una selecció d’obres de l’artista plàstic actual Antonio Hervás Amezcua, amb el fort vincle comú de l’arrelament a la terra.

L’exposició roman oberta al públic de dilluns a divendres de 9 a 14, dimarts i dijous de 16 a 20 h i els primers dissabtes i diumenges de mes d’11 a 14 h.

Els primers i tercers dimarts (no festius) de cada mes a les 18 h. es fa una vista guiada.

Torre del Baró, carrer d’Àngel Guimerà, 2, Viladecans, Barcelona.

 

 

Cap de setmana iber a Premià de Dalt

Unes quantes imatges de la V Festa Ibèrica de Premià de Dalt que aquest passat diumenge  al matí es va celebrar al poblat ibèric de La Cadira del Bisbe, amb la participació de KuanUm!

KuanUm! L’alimentació en època ibèrica

KuanUm! Garós (garvm)

Xavier Mitjà. L’ibèric i el català

Fent el mitotós

 

Next Page »